En el món de l'atletisme - com en qualsevol disciplina esportiva - la paraula "èxit" sol estar lligada a medalles, podis, rècords i reconeixement social. Totes aquestes paraules, si ho penses bé, són el resultat, són la part tangible que al final de la vida d'un atleta quedarà, però és correcte pensar que l'èxit és això? Definitivament, no.
L'èxit no és una meta: és una forma d'actuar, una forma de pensar, una forma de ser
Com a tècnic amb molts anys d'experiència, he tingut el privilegi d'entrenar a molts atletes. Alguns d'ells han tingut la sort d'aconseguir un o tots aquests èxits, però també he entrenat a molts que no han aconseguit cap. Mirant enrere, quin seria per a mi l'atleta que he entrenat que més èxit ha tingut? Doncs no ha estat el que més podis, rècords ni a més alt nivell ha competit, bé si, al final de la seva etapa atlètica va arribar a fer un pòdium a un cros a Badalona. Aquesta atleta és la persona que més orgull m'ha fet sentir com a entrenador i, tothom que em coneix, sap que l'he posat com a exemple de superació personal. No diré el seu nom, però us puc dir que era una noia que quan va començar a entrenar no era ràpida ni tenia molta resistència, però entrenava com la que més. Anava a totes les competicions i sortia a la carrera sabent que acabaria a l'última posició, amb la càrrega emocional que això comporta, però sempre sortia amb una seguretat personal enorme. Per ella el més important era la marca. Normalment, quan un atleta perd de forma contínua deixa de competir, així i tot ella no, ella amb cada carrera demostrava una enorme fortalesa mental. Amb el pas de les temporades la distància a les atletes que la guanyaven anava escurçant-se, fins que a una carrera ja no va quedar última. Quina alegria va sentir! Quina alegria vaig sentir! Potser no era un gran èxit per a qualsevol altre, però per nosaltres va ser el triomf més gran. A poc a poc va continuar millorant fins al punt que a un cros a Badalona va pujar al pòdium. Sense dubte el millor reconeixement a una carrera esportiva plena de superació, força, valor i constància.
L'èxit real: el camí de la superació personal
Efectivament, el veritable èxit no són les medalles, és superar-se a un mateix. Podria definir-lo amb els següents punts:
- És sentir com millores dia rere dia.
- Veure com et converteixes en una millor versió de tu mateix a través de l'esforç, la constància i el compromís.
- L'èxit es entendre que de les derrotes s'aprèn. Que perdre és la millor forma de millorar.
- Que darrere d'una mala actuació no hi ha vergonya, sinó el valor d'haver-ho intentat.
- Aprendre que una lesió és un avís d'una feina mal feta i l'oportunitat de fer-ho millor.
- És deixar-se aconsellar, saber escoltar al seu entrenador/a.
- Ser crític amb si mateix quan cal ser-ho.
Per tant, l'èxit és el camí on el més important no és arribar sinó com ho fas per arribar. Si optes per un camí pla, constant, amb esforç i paciència, potser trigues més, però possiblement arribaràs. Si busques dreceres o fas trampes, potser avances ràpidament al principi, però és probable que acabis retrocedint o abandonant.
Quan un esportista entén aquests valors és quan veritablement es pot dir a sí mateix: atleta. Sembla fàcil, però no ho és. Alguns atletes triguen anys en entendre-ho.
Aquestes lliçons que aprenen entrenant no es quedaran a la pista. Els acompanyaran en tots els àmbits de la vida: als estudis, a la feina, a les relacions personals. Perquè, al final, formar un bon atleta és formar una bona persona.
El repte de ser entrenador
Com a entrenadors, podem programar sèries, planificar temporades i treballar la tècnica. Però, sense dubte, la nostra tasca més difícil - i també la més important - és ajudar l'atleta a entendre tot això. Ajudar-lo a veure l'esport com una eina de creixement, com una escola de vida.
Per nosaltres és molt dur veure com es perden atletes per no entendre tota aquesta part més psicològica.
La competició com a eina, no com a fi
Pels entrenadors, la competició és una eina molt important en la vida d'un atleta. És on realment es pot determinar si ha entès el que volem transmetre durant els entrenaments La competició serveix per mesurar-se, per posar-se a prova, per aprendre. Un atleta ha d'entendre que no competeix per demostrar res als altres, sinó per continuar creixent, per avançar en el seu camí personal.
Amb això vull dir que competir ha de ser obligatori? No, però és una eina fonamental que manté a un atleta alerta i l'ajuda a determinar el seu creixement personal.
